|
La fibra vegetal és la part no digerible ni absorbible de molts aliments d’origen vegetal. Està constituïda per substàncies de composició química diferent, per bé que la majoria són polisacàrids. També se la denomina fibra dietètica i fibra alimentària. Malgrat que la podríem considerar un component poc útil, ja que s’elimina amb la femta, a partir de la dècada dels 90, nombrosos estudis han anat descobrint propietats beneficioses en el seu ús continuat i s’ha relacionat la baixa ingesta de fibra vegetal amb la major prevalença de processos digestius. COMPOSICIÓ QUÍMICA. CLASIFICACIÓ L’estructura química dels diferents components de la fibra vegetal és complexa. Tret de la lignina, tots es poden considerar polisacàrids, essent les seves molècules bàsiques la glucosa, la fructosa y altres monosacàrids (hexoses i pentoses). En considerarem els següents:
- - Cel·lulosa
- - Hemicel·luloses
- - Pectines
- - Lignina
- - Gomes i mucílags
 Cel·lulosa
És un polímer de la glucosa, en unions “1-4 Beta”. Per aquest motiu, no pot ser desdoblada per l’amilasa. En el midó –que sí que pot ser desdoblat per aquest enzim-, les unions són “1-4 alfa”. La cel·lulosa es digereix en el tub digestiu dels mamífers herbívors gràcies a l’acció d’un enzim específic, la cel.lulasa, que per exemple l’intestí humà no té.
La cel·lulosa es troba a les cobertes dels cereals, a la verdura (per exemple carxofa, espinacs, mongeta tendra) i en altres vegetals de consum habitual, formant una part important dels seus teixits de sosteniment. Hi ha algunes diferències fisicoquímiques entre les cel·luloses dels diferents aliments.
Hemicel·luloses
Amb aquest nom es coneixen diversos polisacàrids que hi ha en molts vegetals i que, d’una manera semblant a la cel·lulosa, són estructurals. Químicament estan formats per la unió de diferents monosacàrids, com ara pentoses (xilosa, mannosa) a hexoses (galactosa), i també àcids glucorònic i galacturònic. Es troben en els mateixos aliments que la cel·lulosa. No es digereixen en l’intestí prim humà, bé que sí que es desdoblen parcialment en el còlon per l’acció de la flora microbiana.
Pectines
Són substàncies que trobem en els teixits tous de la fruita. Estan formades per la unió de l’àcid galacturònic amb diversos monosacàrids. A l’igual de la resta de representats de la fibra alimentària, no es digereixen ni s’absorbeixen en l’intestí prim, però experimenten hidròlisi i fermentació en el còlon, amb formació de diòxid de carboni i àcids grassos volàtils. També s’alliberen petites quantitats de monosacàrids que probablement no s’absorbeixen.
Les pectines tenen la propietat de formar gelatines en presència de sucres, escalfor i un medi àcid dèbil.
Lignina
Forma l’estructura de la part més dura o llenyosa dels vegetals, com ara bledes, enciam, tegument dels cereals, etc. No és un polisacàrid, sinó un polímer de cadenes de fenilpropà. És del tot indigerible.
Inulina
És la reserva glucocídica dels vegetals que no acumulen midons, es tracta en efecte de levanos formats per cadenes no ramificades i curtes, de 40 a menys de 100 residus de fructosa en forma de enllaços b(2_1). És la energia de elecció.
PROPIETATS DE LA FIBRA La fibra vegetal actua en la llum intestinal, on modifica alguns aspectes de les seves funcions:
Volum de la matèria fecal
Tant per la seva presència com per la capacitat e retenir aigua,la fibra augmenta el volum del contingut o residu intestinal. Gràcies a aquesta propietat, és útil contra el restrenyiment, ja que, en fer augmentar el volum del contingut colònic, provoca un augment del peristaltisme i facilita la funció evacuatòria.
Velocitat del trànsit intestinal
Els components no hidrosolubles de la fibra, com la cel·lulosa, la major part de les hemicel·luloses i la lignina, augmenten la velocitat del trànsit intestinal. En canvi, els components hidrosolubles (pectines i altres) la disminueixen.
Capacitat d’absorbir aigua
És una propietat comuna en les fibres, més important en la goma de guar, el konjac i algunes hemicel·luloses que en la cel·lulosa. Ja hem mencionat la facultat de les pectines per formar gelatines. Com a conseqüència de l’absorció d’aigua, es produeix un augment de la massa on es troba la fibra. Per tenir el benefici d’aquesta propietat, és imprescindible ingerir la fibra vegetal juntament amb quantitats elevades d’aigua.
Capacitat d’absorbir substàncies
Entre els filaments de la fibra vegetal poden quedar retingudes algunes substàncies a nivell de la llum intestinal. D’aquesta manera queden absorbits el colesterol, els àcids biliars i diverses substàncies tòxiques que hi ingressen amb els aliments. Amb això s’evita –si més no en part- el contacte amb la mucosa intestinal i se n’afavoreix l’eliminació. També és veritat que hi poden quedar absorbides certes quantitats de la Ca, Mg, Zn i Fe, amb la qual cosa se n’elimina una part amb la femta.
Velocitat d’absorció intestinal
Les fibres hidrosolubles (pectines, i altres) tenen la propietat de fer disminuir la velocitat d’absorció intestinal de la glucosa, probablement a causa de l’alentiment del buidatge gàstric i també al fet que dificulten el contacte amb l’epiteli intestinal absorbent. 
METABOLISME DE LA FIBRA La fibra vegetal no s’elimina per via rectal sense haver estat modificada. Per bé que és veritat que els potents ferments gàstrics o pancreàtics no la digereixen, al còlon té lloc una certa hidròlisi de les seves molècules, amb la formació de gasos (àcids grassos volàtils, metà, etc.) a causa de l’acció dels bacteris sapròfits.
FONTS ALIMENTÀRIES Hi ha fibra alimentària en al coberta el cereals i els llegums, així com també en la verdura i la fruita. Però convé aclarir que uns quants components de la fibra els trobem en uns aliments i no pas en uns altres. També és cert que un aliment conté dos tipus de fibra, o més, però en general és un el que predomina.
La cel.lulosa es troba principalment en les cobertes dels grans dels cereals, en el teguments dels llegums i, amb menys concentració, en moltes verdures i hortalisses. Les hemicel·luloses es troben en els mateixos aliments que la cel·lulosa i en diverses fruites. Trobem pectines en moltes fruites, com pomes, taronges, llimones...; en els cítrics n’hi ha molta precisament en la capa blanquinosa que hi ha entre la pela i l’interior comestible. La lignina forma part més fibrosa -l’‹‹esquelet vegetal››- de diferents verdures i hortalisses. També en unes quantes fruites, com ara la pinya. El mètode analític per quantificar les diverses substàncies químiques que componen la fibra vegetal és incomplet. Els valors de les taules antigues es refereixen només a una part -la fibra crua- per bé que unes altres de més actuals (les de Paul i Southgate) són probablement més adequades.
PROBLEMES LLIGATS AL SEU CONSUM S’ha comprovat que la ingesta continuada d’aliments rics en fibra, pricipalment cel·lulosa, augmenta l’excreció intestinal d’alguns elements químics essencials, com el Ca, tant perquè aquest queda inclòs en el filaments de la fibra com per la presència de fitats, amb els quals el Ca forma sals insolubles. Actualment es creu que aquest fet no té conseqüències pràctiques, sempre que la ingesta d’aquest o d’altres elements (Fe, Zn, etc.) sigue la recomanada.
Algunes classes de fibra estan contraindicades en diverses malalties digestives,sia pel seu caràcter d’irritants físics de les mucoses danyades, sia per la seva capacitat de provocar diarrees en certs estats. Cal tenir present, no obstant això, que hi ha marcades diferències entre uns aliments i uns altres, i també que, en general, els aliments fonts de fibra vegetal menjats ‹‹crus›› exerceixen la seva acció amb més intensitat que no pas si s’han bullit. Amb tot, hi ha variacions individuals important sobre aquest punt. La reducció del consum d’antibiotics via oral com a factors de creixement en monogastrics, obre un mon de noves possibilitats per el us alimentari de la fibra en porcs i aus.
Per J.Ramon Pujol - veterinari
|
Veterinaris de Lleida 
